Ahui, 12 de marz, en la Casa de Cultura de El Campello s’ha proyectat la obra de teatre en valencià "Princeses, cavallers i dracs, el dia que vam deixar de ser xiquets", a carrer de la Compañía Bramant Teatre-Escalante, especialment dedicada al alumnat de tercer curs d l’ESO dels institut de secundaria. Un acte organitzat por les regodiries de Cultura y Educación, baix la direcció de la regidora Dorian Gomis.

Diuen que existix una generació, aquella que comprés els nascuts entre 1996 i 2011, que es relaciona a través de la tecnología. Diuen que eixa generació va créixer escoltant la frase eixida de la boca dels seus pares: “vull que tingues tot allò que jo no vaig tindre”.

Diuen que els adolescents que pertanyen a eixa generació es queixen de tot, que tenen una baixa tolerancia a la frustració i que no estan acostumats al treball dur. És la generació de vidre, i al vidre només donant-li un colp suau, el pots trencar.

Aquest és un text que pren com punt de partida el quadre de Bernat Martorell: “Sant Jordi matant el drac” per a, a més de parlar sobre les princeses, cavallers i dracs del segle XXI, amb l´excusa de l´eixida d´un grup escolar a un museu i la possible agressió al quadre, parlar de les escletxes d´aquesta generació.

És un text que s´ha escrit després de diverses trobades entre alumnes de 14 anys, professors i tot l´equip artístic que conforma aquest projecte.

És un espectacle que mesclant música en directe, teatre i art audiovisual, dóna veu a aquells que normalment no la tenen per a parlar dels mites existents al voltant de la generació més infravalorada de la historia, i a la vegada parlar de les relacions: entre alumnes, entre alumnat i professorat, entre fills/filles i progenitors.